En els anys trenta, l’inventor i guitarrista estatunidenc Paul Tutmarc va desenvolupar el primer baix elèctric de cos massís de la història, un instrument molt similar als baixos moderns, que havia sigut dissenyat per a ser sostingut i executat horitzontalment.​ En 1935, el catàleg de vendes de la companyia de Tutmarc, Audiovox, oferia el seu «violí-baix electrònic», un instrument de cos sòlid amb un masteler de 30,5 polzades que disposava de trasts.​

El canvi de forma, acostant-lo a una guitarra, va fer a l’instrument més fàcil de transportar i l’addició dels trasts va eliminar els problemes d’afinació propis del contrabaix, fent del baix elèctric un instrument molt més fàcil d’executar que aquest últim. No obstant això, l’invent de Tutmarc no va tindre massa èxit comercial, per la qual cosa la seua idea no va ser represa fins a principis dels anys cinquanta, amb l’arribada de Leo Fender (1909-1991) i la seua Precision Bass.​

A inicis dels anys cinquanta, l’enginyer i inventor Leo Fender (1909-1991), qui en aquells dies es dedicava al negoci de reparació de radis, va desenvolupar amb l’ajuda del seu empleat George Fullerton el primer baix elèctric produït en sèrie de la història. ​El seu “Precision Bass”, introduït en 1951 es va convertir en l’estàndard de la indústria i seria infinitament copiat amb posterioritat.